SÓC UNA MARE

Fa 16 anys que sóc mare. I tot va canviar, es clar. Des d’aquest weblog voldria relatar aquesta experiència. Les dificultats, els sentiments, les llàgrimes i els somriures d’una mare que, aclaparada per la rutina de les dificultats, va estar a punt d’oblidar la dona que hi havia al darrera. No és una història gaire diferent a altres. Però és la meva història, i la de les meves filles.

Després d’un llarg procés, he aconseguit despertar i fer sortir la dona que sóc, apartant la mare que tant d’espai m’estava robant. Segurament escriure la història d’aquesta mare pot ser una manera de cloure aquest procés.

M’agradarà que em llegiu, i que els meus posts us transmetin alguna cosa, i si sóc capaç de fer-ho, si sóc capaç que un post us recordi un fragment de la vostra pròpia història, em sentiré feliç. Perquè compartir sentiments ens permet sortir de la nostra solitud, i una mare, massa sovint se sent sola.

Ja des d’aquest precís moment, us dono la benvinguda a la meva hora secreta.